jueves, 25 de agosto de 2011

Si alguna vez me pierdo buscadme en Cal Porrerà





Si alguna vez he desaparecido del mapa podría ser que estuviera en Cal Porrerà,  una preciosa casa de turismo rural sita en Porrera, en el corazón de la comarca vinícola del Priorat. La regenta Isabel Vilà, una periodista con la que trabajé bastantes años para el dominical de el Periódico de Cataluña. Isabel se ocupaba de diferentes secciones, entre ellas los viajes, y también de producciones de moda y de los bazares. Es de las personas más detallistas y con buen gusto que he conocido Y Cal Porrerà respira ese ambiente por todos sus poros. Isabel apareció en el reportaje que hice para Magazine de Vanguardia titulado "Vidas en calma".

Leer el resto del artículo ...

8 comentarios:

  1. ¿Que deu haver passat amb la tauleta de Porrera?
    Si tanco els ulls encara recordo el trencall a la dreta anant cap a Falset i la serpentejant carretera per arribar a Porrera. Crec recordar que vaig anar-hi per primera vegada a meitat dels setanta. Abans, el ple estiu acompanyava al meu Pare, camioner de un vell Pegaso cisterna, a Falset a omplir de bon vi negre per desprès dur-lo fins a Barcelona on unes bodegues que no se pas si encara existeixen feien el miracle del vi, al transformar el dotze mil litres que portava a la cisterna amb mes del doble segons deia una antiga llegenda urbana.
    Que be t’ho deus haver passat. Sense dubte es un destí que tinc pendent per tornar-hi.
    Una abraçada

    ResponderEliminar
  2. Jaume Busqué i Barceló25/8/11

    Doncs sí, Paco, que aquesta taula tan ben parada fa molt de goig i les estances de la casa fan pensar en un lloc idíl·lic. D'altra banda, les terres de baix encara són força autèntiques. Ens hi perdrem.

    Una abraçada,

    ResponderEliminar
  3. Anónimo25/8/11

    ¡Una vez más tu buen gusto es exquisito!
    ¡Y también, el de Isabel!
    FRancisco

    ResponderEliminar
  4. Si que pinta bien, muy bien!

    ResponderEliminar
  5. Anónimo25/8/11

    Paco, jo em considero una privilegiada de poder gaudir del PRiorat. ISabel ho va encertar i nosaltrees des de COrnudella, vine sempre que vulguis!
    Consol B

    ResponderEliminar
  6. Anónimo25/8/11

    Paco, nosaltres tambe som uns privilegiats, el PRiorat es una joia! Quan vulguis tambe et pot perdre per Cornudella, estas convidat! Felicitats a CAl POrrera, es una delicia!
    Consol

    ResponderEliminar
  7. Anónimo25/8/11

    Uau!! qué habitaciones más de ensueño! Me encanta!
    Ya sabes no? que a partir de ahora todos iremos directos para allá? jejeje

    Nereide.

    ResponderEliminar
  8. Jan, quina historia mes curiosa la de la taula de Porrera. El proper cop que torni els hi preguntaré’
    Una abraçada.

    Si us hi perdeu, Jaume, segur que us rebrem d’allò mes be. Con va el menisc?

    Gracias Francisco. ¿Ya sabes como llegar a la playa del Torn?

    Cae por su propio peso Joana.

    Moltes gràcies Consol, va ser un plaer trobar-vos.

    Una idea estupenda Nereide.¡Todos para allá!

    ResponderEliminar